Final?

Aquesta és la última entrada que deixo en aquest blog de planificació. Segurament, continuaré utilitzant-lo al llarg de la meva carrera. Vull dir que ha estat un semestre molt ràpid i que quan m'he adonat ja estàvem a final de curs. He aprés moltes coses que abans no sabia, coses que m'han agradat més o menys, però que han estat molt interessants. Faré un breu resum de tot el que he après:

1. Qué és el curriculum?

2. L'avaluació: el diferents tipus que hi ha.
3. Recursos per a mestres que mai m'hagués imaginat que hi haguessin tants.
4. Com es programa una classe.
5. A aprendre els continguts
6. A que una escola té molts recursos que col·laboren amb els mestres.

I FINALMENT...

A QUE TOT EL QUE HE APRÈS EM SERVIRÀ PER  A SER UNA MILLOR MESTRA EN EL FUTUR.

Aixi que només puc dir: Gràcies Martí per tot el que ens has ensenyat! 

Perquè tot el que puc dir, és que arribar a ser un bon mestre s'ha de seguir un camí llarg on aprendrem moltes coses importants i d'altres no tants, però sempre continuarem aprenent.

Article: Educar la mirada y el oído...

L'altre dia a planificació, vam estar parlant sobre un text escrit per Contreras, anomenat "Educar la mirada y el oído" el text parla sobre la diversitat que trobem en les persones. Diu que no hi ha dues persones iguals i és per això,  que en l'educació, s'ha d'intentar atendre a aquesta gran diversitat. Per saber què és el que necessita cadascún dels nostres alumnes el primer que  hem de portar a terme és escoltar. Escoltar ens ajuda a conèixer cada persona i així oferir-li el que necessita. Atendre la diversitat vol dir no posar etiquetes  ni categories com "és diferent", sinó ajudar a cadascú en el que necessita per millorar en el futur. Ja que, segons el meu punt de vista, cadascú és com és i ningú diu que ets diferent, si hi ha alguna que surt del normal, el nens i alumnes ho etiqueten com "raro" i en el fons, és una persona meravellosa.

Per tant, s'ha de tenir molt en compte, perquè tot el que veuen els alumnes, ho repeteixen. I, si de petits els inculquem bons valors, sempre serà millor que si promovem mals valors. Ja que, es important donar una bona educació a les noves generacions.
També deixo el link del article on es troba tot millor explicat: http://campusvirtual.ub.edu/file.php/29591/Contreras._Educar_la_mirada_y_el_oido.pdf

Els plans individualitzats, una bona eina?

L'altre dia vam estar explicant que són els plans individualitzats (PI), es poden definir com una adaptació de les capacitats, continguts i competències que es fa a un alumne determinat en un cert moment. Els PI ajuden a atendre a la diversitat. Es fan en un determinat moment, quan el mestre el sol·licita per millorar el nivell acadèmic d’un alumne o quan el mestre observa que un alumne té dificultats per a seguir el ritme de l’aula, són un parell d'exemples. El PI finalitza en el moment que l’equip docent de l’alumne considera que aquest ja ha assolit totes les competències, objectius i continguts que s'havien marcat. El PI l’elaboren l’equip de mestres de l’alumne, per tal d’adequar tots els continguts a les seves necessitat.


Personalment, penso que els PI són una bona solució per atendre a les necessitats educatives dels alumnes de l’aula. No volem segregar, volem que els alumnes creixin amb diversitat dintre de la mateixa aula, ja que això és enriquidor per a tothom. També penso que molt alumnes amb necessitats educatives especials no ho han rebut perquè això és una feina extra per a l’equip docent, i no tothom vol utilitzar temps extra per a un únic cas.

Lalo y Lola

En un dels articles que he hagut de llegir a planificació s'anomena "Lalo y Lola no valen lo mismo en el aparato escolar" i va ser escrit per Rosa Maria Torres. El text parla bàsicament sobre les diferències entre els nens i nenes que podem trobar a una classe. Desde sempre, s'ha vist als nens i les nenes de manera diferent, esperant segons quines coses de si són noi o noia.

En una part del text parla sobre en Lalo que en realitat es refereix als nois i a la Lola a les nenes. D'ells s'espera actituds més rebels, més actius i atrevits; en canvi, d'elles s'esperen actituds més responsables, calmades i intel·ligents. També se sap que solem associar diferents activitats, assignatures i, fins i tot, professions segons el sexe que es té.

Per poder acabar amb aquest fenònem, s'ha d'educar en igualtat de sexe i condicions, i no deixar-nos portar per els estereotips formats en el passat, estic en contra de que s'etiquetin activitats a un dels sexes, i que si ho fa un del altra sexe, es vegi malament. Qué té de dolent que les noies facin professions de nois? Qué té de de dolent que els nois en facin de noies? ningú ha manat la carrera que volem escollir i per tant, s'ha de deixar que els alumnes triin sense presions dels pares i que escolleixin el que realment volen fer.

Us deixo l'enllaç del text, per si voleu més informació: http://otra-educacion.blogspot.com.es/2010/08/lalo-y-lola-no-valen-lo-mismo-en-el.html

Serveis Educatius Especials

Un dels temes treballats a planificació durant les jornades reinvidicatives, van ser els serveis educatius especials. Vull dir que aquesta classe la vam fer diferent, ja que la vam fer al carrer al costat del metro de Mundet com a mesura reivindicativa. Mentre donàvem la classe, vam tenir la sort de conèixer el Santiago, un home amb deficiència visual que treballa al CREDV.

Tornant a la classe, vam parlar sobre els CREDA, l’EAP,  els CRP, els camps d’aprenentatge i els CREDV. Tots ells són recursos educatius per atendre a les necessitats individuals que poden afectar als alumnes i per a tractar qüestions que no es treballen a classe.

 Els CREDA són els centres de recursos educatius per a deficients auditius. Ells treballen amb alumnes amb dificultats auditives, comunicatives i de llenguatge.  En ell treballen logopedes, psicòlegs, pedagogs i molt mé especialistes. Hi poden haver nens de 0 a 18 anys amb sordesa i les seves famílies, alumnes de 3 a 12 anys amb problemes de llenguatge i comunicatius, professors amb alumnes amb problemes auditius, comunicatius i de llenguatge.


Els EAP són els equips d'assessorament i orientació psicopedagògica. Ells orienten a les escoles per a que puguin actuar de manera correcta a les necessitats individuals dels alumnes. Treballen per comarques.

Els CRP són els centres de recursos pedagògics. Aquests centres ofereixen a les escoles, instituts i centres educatius recursos i eines com material audiovisual per a dinamitzar i utilitzar a les classes.

Els camps d'aprenentatge són com unes cases de colònies on els alumnes poden passar de dos a cinc dies. En ells els alumnes treballen temes que estan relacionats amb la zona on es troba el camp d’aprenentatge. Hi treballen professors que segueixen el currículum oficial per a preparar i desenvolupar les activitats. Es com si fossin unes colònies però els alumnes aprenen.

Els CREDV, el recurs que va tractar el meu grup amb el Santiago, són centres de recursos educatius per a deficients visuals. Treballen amb persones de totes les edats. Els EAP es posen en contacte amb els centres i deriven l’alumne en qüestió. Els centre adapta els continguts del alumnes, ofereix un mestre de suport per a l’alumne i col·labora amb l’alumne i l’escola amb material i eines per a facilitar el  normal desenvolupament de la classe.


Penso que tots aquest recursos són molt importants perquè així podem ajudar a tots els alumnes i adaptar el currículum i els continguts a les seves necessitats, d'aquesta manera s'aconseguirà una educació de qualitat i millorarà en general. Ja que tots els nens i nenes, tinguin la deficiència que tinguin, també tenen dret a ser educats i aprendre com qualsevol altre nen de la seva edat.

Jornades reivindicatives

Durant aquest segon semestre s’ha estat promovent i realitzant un moviment estudiantil per defensar la incorporació de la segona convocatòria per altra banda, també s’ha estat treballant per defensar la no pujada de taxes universitàries al curs següent. Aquest movimentva ser anomenat com a “Jornades reivindicatives”.

Les jornades reivindicatives van estar recolzades per gairebé tots els alumnes del campus Mundet i per molts professors. Durant els últims mesos s’han estat fent dues reunions per dia, en les quals es parlava del funcionament de la reivindicació, es mobilitzava a la gent i es repartien les tasques. Les reivindicacions van estar organitzades per les diferents comissions.

Al començament de les jornades, es feien “passa-classes”. Una acció, portada a terme per alumnes, que consisteix en anar classe per classe convidant a alumnes i professors a abandonar la classe i col·laborar en les jornades. Més tard, es va fers “l’enterrament de la universitat pública”, tots els estudiants anaven vestits de negre i portaven un taüt. Dintre d’aquest taüt, se suposa que estava morta la universitat pública. Dies després es van fer pancartes, samarretes i cartells per a utilitzar a la vaga general d’educació.  Actualment, des de fa un mes, el gimnàs del campus està ocupat per alumnes. Aquests alumnes passen totes les nits al gimnàs.

El grup 7B de primer va decidir recolzar les jornades reivindicatives. Es va parlar i negociar amb els professors una solució per no haver d’anar a classe amb la intenció d’anar a reunions i participar activament en totes les accions. Alguns professors van col·laborar activament, deixant marge a qui volgués participar en les jornades i, alhora, recolzant als alumnes que volien assistir a classe.

Jo, personalment, vaig decidir que no participaria a les jornades reivindicatives. Primer perque penso que les jornades haurien d’haver començat fa molt de temps, no a final de curs. Segon perque jo estic interessada en estudiar i aprovar el curs amb la millor nota que es pugui, sense distraccions i amb dedicació absoluta. Tercer perque em fa por que la meva nota es vegi afectada negativament pel fet de no assistir a classe. I finalment, perquè està molt bé que ens queixem, pero crec que com a estudiants no aconseguirem res.

PER UNA EDUCACIÓ DE QUALITAT!

Són les avaluacions justes?

Hola a tothom! En una de les classes de planificació amb el Martí vam estar parlant sobre les avaluacions dels alumnes, de si aquestes són justes totalment o no, és a dir, si realment s'avalua com s'ha d'avaluar o moltes vegades posem segons quines notes quan són petits.



Jo penso que quan es fa, s'ha d’avaluar-ho tot, inclós l’esforç i el producte obtingut, però també hem de fer saber als alumnes el perquè ha tret segons quina nota i els criteris que hem seguit a l'hora d'avaluar-los, d’aquesta manera tots els alumnes sabran d’ on surt la nota que tenen i podrem comunicar-nos millor amb ells, evitant conflictes.

Una bona manera que els alumnes entenguin lo important que és esforçar-se, és intentar que els alumnes que vagin millor a la classe, ajudin als que tenen problemes per entendre els conceptes, d'aquesta manera, les dos parts, es sentiran realitzades i bé si tots dos treuen una bona nota en un exercici o examen.

Per últim m’agradaria dir que jo estic d’acord amb els grups flexibles d’alumnes, ja que en aquests grups cada alumne pot donar el màxim d’ell mateix i aprendre al seu ritme, ja que hi ha vegades que els alumnes necesiten un altre ritme d'aprenentatge per poder comprendre tot el que se'ls està ensenyant.

Exàmens...bons o dolents per als alumnes?

Hola a tots! avui l'entrada es troba relacionada amb l'avaluació. Com sabeu hi ha diferents tipus d'avaluació: la continua, l'única....Però el tema més important són els exàmens.

Des de sempre i actualment, sembla que l'única manera d’avaluar els continguts apresos dels estudiants es fent exàmens. Fer un examen té moltes coses dolentes, però també en té moltes d’altres positives.

Quan els professors posen un examen obliguen als alumnes a com a mínim la tarda d’abans mirar-se la matèria, que s’estudiïn els continguts, que llegeixen, que subratllin, etc. Si no hi haguessin exàmens molts alumnes mai es mirarien a casa el temari. I sempre és important mirar-se'l ja que quan et saps alguna cosa, pots millorar molt el rendiment a classe i et sents molt més segur.

Quan hi ha un examen els alumnes busquen estratègies per estudiar: es fan esquemes, resums, mapes conceptuals... i proven fins que arriben a la que els va millor i finalment, quan els alumnes fan un examen practiquen la seva forma d’escriure, les faltes i milloren la seva redacció.

Encara que té coses positives, també n'hi ha de negatives, per exemple, quan hi ha un examen els alumnes memoritzen els continguts tal i com estan al llibre i moltes vegades no fan l’esforç d’entendre les coses ni fer-les seves, no relacionant els conceptes ni refelxionant sobre ells. També posar un examen escrit fa que els alumnes nomes tinguin un únic objectiu, aprovar-lo.

En conclusió, crec que sí que hi ha d’haver exàmens per avaluar als alumnes, però han d’estar saltejats amb altres activitats més pràctiques d’avaluació, perquè així es milloraran altres competències importants i d'aquesta manera els alumnes aprendran molt més significativament. S'ha de tenir en compte, que no només els exàmens són l'única manera d'avaluar els continguts apresos.

Descobrint les competències bàsiques...

Tot mirant el currículum a la classe de planificació vam descobrir un apartat que s'anomenava "Competències bàsiques", i que són? us preguntareu....

Una competència bàsica vol dir ser capaç d'utilitzar els coneixements i les habilitats que una persona té en contextos i situacions quotidianes, en les quals es fa necessari coneixements vinculats a diferents sabers i per tant coneixements transversals. Ser competent implica comprendre les situacions, reflexionar sobre allò que està passant i pensar sobre la millor acció a cada situació.  Inclou tant els sabers (coneixements teòrics) com les habilitats (coneixements pràctics) i les actituds. Es tracta d'aprendre a ser i actuar de manera autònoma, aprendre a pensar i comunicar, aprendre a descobrir i tenir iniciativa i aprendre a conviure i habitar en el món.  Totes elles venen donades per la Generalitat de Catalunya.

Hi ha 8 competències en total:
1. Competència comunicativa. lingüística i audiovisual.
2. Competència artística i cultural.
3. Tractament de la informació i competència digital.
4. Competència matemàtica.
5. Competència d'aprendre a aprendre.
6. Competència d'autonomia i iniciativa personal.
7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
8. Competència social i ciutadana.

Stop als abusos a intenet!

Hola, torno a ser aquí, durant aquest semestre ens van passar una xerrada sobre els abusos que poden tenir els infants a internet. És un tema molt important ja que s'ha d'anar molt en compte quan naveguem per la xarxa. Ara més que mai, ja que la gran majoria d'ells comença molt aviat amb el Facebook, l'email, el twitter...

S'ha de concienciar als alumnes l'ús responsable d'aquestes xarxes socials i sobretot, no acceptar ni obrir correus o invitacions de desconeguts, ja que poden arribar a fer xantatges o coses molt pitjors si el nen/a les acceptat totes.
Per tant, només puc dir STOP ALS ABUSOS A INTERNET! SI A LA NAVEGACIÓ SEGURA! 
Per complementar, posaré aquest video, on es pot veure molt ben resumit aquest tema:

Quina és la millor manera d'aprendre?

En una de les classes de planificació, vam parlar sobre la manera d'aprendre. Penso que hi ha diverses maneres d'aprendre ja que cada persona és diferent. Hi ha persones que li resulten més eficaç llegir o escoltar i veure o només escoltant, etc. Si classifiquem aquestes maneres des de la opció amb la qual s'aprén més fins a la opció amb la qual s'aprén menys, segons el meu criteri quedaria de la següent manera:

1. Diem i fem
2. Diem
3. Escoltem i veiem
4. Veiem
5. Llegim
6. Escoltem

No obstant aixó, si fem la classificació segons Edgar Dale, el rànquing quedaria de la següent manera:

Cono del aprendizaje

A classe vam escriure primer el nostre rànquing i després vam comparar les nostres respostes amb aquest triangle. Va ser molt interessant veure que hi ha diverses maneres d'aprendre i que de cada una d'aquestes se li pot treure el millor de cada una a l'hora d'ensenyar els conceptes. A més a més, també penso que no tots aprenem de la mateixa manera i un d'aquests sis punts a cada persona, li pot anar diferent per aprendre un mateix concepte.

Les aules d'acollida

Una aula d'acollida és aquella que es troba a l'interior de moltes escoles i on els alumnes nouvinguts aprenen la llengua i la cultura catalana. Personalment, penso que són uns espais que perjudiquen a l'alumnat estranger però que també ajuden a que aprengui algunes coses els primers dies.

A més a més, penso que la base per un bon aprenentatge és la interacció, i que la millor manera d'aprendre una llengua i una cultura és mistjançant una interacció amb la gent que t'envolta, entre iguals. També dir, que es possibles que els nounivguts al estar separats amb només gent de fora en que no s'entenen entre ells, o amb gent que si que la parla, el que farà és que es tenquin i només parlin en la seva llengua materna. Per altra banda, com a conseqüència d'adjuntar i separar als nouvinguts, és molt possible que només es relacionin amb altres extrangers, formant grups tancats.

Personalment, penso que una bona escola no ha de separar als alumnes en aules d'acollida, sino que els ha de posar després d'un parell de dies directament a les aules ordinàries per que els nens aprenguin i no es sentin marginats i separats de la resta de companys. D'aquesta manera, penso que segur que aprendran moltes més coses que si ho fan en una aula d'acollida.

Dinàmiques de classe!

Una de les activitats que hem fet a planificació ha estat una dinàmica en la qual ens vam dividir en tres grups per representar possibles situacions en una aula amb una gran diversitat d'alumnes.

El primer grup representava l'arribada a classe després de vacances. (el meu grup)  Els alumnes entravem fent molt de soroll i cadascú teníem un rol establert. Vam fer que hi hagués tot tipus de comportaments que ens podriem trobar com a mestres  en una aula. Aquests comportaments són individuals i s'han de tenir en compte. És per això que el docent ha de potenciar i respondre a les possibles necessitats de cada nen o nena però a la vegada possibilitar la integració de cadascún d'aquests comportaments, habilitats i valors de tots ells com a grup classe per afavorir la igualtat, el respecte i la comprensió entre ells.

Un altre grup va fer una representació que estava ambientada en el moment de la classe d'educació física. En aquesta classe es donava el moment de fer grups. Per començar, cal destacar que sempre eren els mateixos els qui escollien els seus companys d'equip i resultaven ser dos nois. Aquest és un fet que jo no hi estic d'acord. s'haurien de canviar les persones a escollir els seus companys cada vegada. A continuació, en una altra representació, un dels companys sempre quedava apartat del grup, ningú comptava amb ell i rebia un tractament de com si no existís. 

Segons el meu criteri, aquesta última postura del mestre és la correcta. S'ha de vigilar, tant en les hores de pati com de classe, la interacció que tenen els alumnes entre ells i aturar possibles conflictes abans que vagin a més o que sigui massa tard i encara més, en aquestes edats ja que si no es treballa des de ben petits a la llarga pot arribar a generar comportaments realment perillosos.

Aquesta dinàmica va fer possible que entre tots nosaltres valoressim la postura del mestre o la dificultat amb la qual et trobes davant de tants alumnes i dels conflictes que has de saber solucionar. Per tant, que ens posessim en el lloc que d'aquí a uns anys ens tocarà estar i que no resulta fàcil.

Els llibres de text

Hem fet una petita activitat que consistia en observar i analitzar un llibre de primària que havíem de portar a classe. Jo he portat un llibre que vaig utilitzar a 4t de primària a l'ssignatura de Llengua castellana. Tots hem contestat les preguntes corresponents individualment en un full. Les preguntes tractaven sobre l'organització del llibre, els continguts, les activitats d'aquest... totes amb l'objectiu de reflexionar. M'ha costat bastant respondre les preguntes ja que és dificil analitzar un llibre quan no ho fas fet mai. igualment, penso que és el mestre el qui ha d'ampliar i modificar si escau la manera de donar classes. El llibre només és una guia que s'ha de seguir, però sempre hi ha lloc per una improvització. El més important són els alumnes i el seu aprenentatge. 

La classe trobo que ha estat molt útil i que ha sigut interessant i divertida alhora observar i reflexionar sobre un llibre de primària, sobretot,  perquè hem vist per sobre el que hem de tenir en compte per valorar si un llibre de text és complet o no, si podríem afegir o treure coses, s'ha de triar correctament el llibre per ensenyar una matèria.

I per últim, m'ha agradat la frase que ha pensat en la seva entrada, la meva companya Naila, o sigui que amb el seu permís, la poso aquí, ja que resumeix el que jo penso sobre l'ensenyament dels continguts"Potser no ens hauríem de plantejar tant quins i quants continguts hem d'ensenyar als nens sinó com ensenyar-los per tal de crear motivació en els alumnes i que siguin ells mateixos els qui vulguin saber més. El dubte i les ganes de saber més son clau per aprendre significativament."

La distribució de la meva aula

Un dels dies de principi de curs vam estar reflexionant sobre com és la millor distribució d'una aula i ho vam dibuixar en un full. Ho vam fer al principi perquè al final d'aquesta ho tornarem a fer per veure si hem canviat d'idees o no.


 Jo vaig fer la distribució en grups. La meva aula ideal està distribuïda de tal manera que el mestre deixa de ser el centre d’atenció , com passava a les aules tradicionals on tots els nens havien de mirar al mestre, i on els nens es troben asseguts en taules de quatre per tal de cooperar i treballar en equip. És per això que he fet agrupacions de taules ja que crec que treballar en grup ajudant-se entre alummnes és la millor manera d’aprendre. A més a més, el mestre anirà voltant per totes les taules ajudant i guiant els nens en el seu procés d’aprenentatge. Segueixo pensant que és la millor manera de distribuir una classe.


 Per acabar, he de dir que penso que no hi ha distribució perfecte ja que tot depèn de com treballem a l’aula com a mestres i com ho apliquem. Pot ser que l’aula estigui distribuïda on els alumnes estiguin tots individuals però que la metodologia de les classes sigui totalment actives o que sigui una aula molt moderna i que aparenti el treball en equip i la creativitat dels nens però que no sigui així i el mestre sigui el que explica als nens i aquests siguin agents passius de l’aprenentatge. 


Igualment, penso en un disseny alegre amb molts colors, espai, amb una bona ventilació a l'exterior és, per a mi, la classe ideal. Penso que si una classe no es troba preparada adequadament pot fer que els alumnes no es motivin i no aconsegueixin aprendre significativament.