Final?

Aquesta és la última entrada que deixo en aquest blog de planificació. Segurament, continuaré utilitzant-lo al llarg de la meva carrera. Vull dir que ha estat un semestre molt ràpid i que quan m'he adonat ja estàvem a final de curs. He aprés moltes coses que abans no sabia, coses que m'han agradat més o menys, però que han estat molt interessants. Faré un breu resum de tot el que he après:

1. Qué és el curriculum?

2. L'avaluació: el diferents tipus que hi ha.
3. Recursos per a mestres que mai m'hagués imaginat que hi haguessin tants.
4. Com es programa una classe.
5. A aprendre els continguts
6. A que una escola té molts recursos que col·laboren amb els mestres.

I FINALMENT...

A QUE TOT EL QUE HE APRÈS EM SERVIRÀ PER  A SER UNA MILLOR MESTRA EN EL FUTUR.

Aixi que només puc dir: Gràcies Martí per tot el que ens has ensenyat! 

Perquè tot el que puc dir, és que arribar a ser un bon mestre s'ha de seguir un camí llarg on aprendrem moltes coses importants i d'altres no tants, però sempre continuarem aprenent.

Article: Educar la mirada y el oído...

L'altre dia a planificació, vam estar parlant sobre un text escrit per Contreras, anomenat "Educar la mirada y el oído" el text parla sobre la diversitat que trobem en les persones. Diu que no hi ha dues persones iguals i és per això,  que en l'educació, s'ha d'intentar atendre a aquesta gran diversitat. Per saber què és el que necessita cadascún dels nostres alumnes el primer que  hem de portar a terme és escoltar. Escoltar ens ajuda a conèixer cada persona i així oferir-li el que necessita. Atendre la diversitat vol dir no posar etiquetes  ni categories com "és diferent", sinó ajudar a cadascú en el que necessita per millorar en el futur. Ja que, segons el meu punt de vista, cadascú és com és i ningú diu que ets diferent, si hi ha alguna que surt del normal, el nens i alumnes ho etiqueten com "raro" i en el fons, és una persona meravellosa.

Per tant, s'ha de tenir molt en compte, perquè tot el que veuen els alumnes, ho repeteixen. I, si de petits els inculquem bons valors, sempre serà millor que si promovem mals valors. Ja que, es important donar una bona educació a les noves generacions.
També deixo el link del article on es troba tot millor explicat: http://campusvirtual.ub.edu/file.php/29591/Contreras._Educar_la_mirada_y_el_oido.pdf

Els plans individualitzats, una bona eina?

L'altre dia vam estar explicant que són els plans individualitzats (PI), es poden definir com una adaptació de les capacitats, continguts i competències que es fa a un alumne determinat en un cert moment. Els PI ajuden a atendre a la diversitat. Es fan en un determinat moment, quan el mestre el sol·licita per millorar el nivell acadèmic d’un alumne o quan el mestre observa que un alumne té dificultats per a seguir el ritme de l’aula, són un parell d'exemples. El PI finalitza en el moment que l’equip docent de l’alumne considera que aquest ja ha assolit totes les competències, objectius i continguts que s'havien marcat. El PI l’elaboren l’equip de mestres de l’alumne, per tal d’adequar tots els continguts a les seves necessitat.


Personalment, penso que els PI són una bona solució per atendre a les necessitats educatives dels alumnes de l’aula. No volem segregar, volem que els alumnes creixin amb diversitat dintre de la mateixa aula, ja que això és enriquidor per a tothom. També penso que molt alumnes amb necessitats educatives especials no ho han rebut perquè això és una feina extra per a l’equip docent, i no tothom vol utilitzar temps extra per a un únic cas.

Lalo y Lola

En un dels articles que he hagut de llegir a planificació s'anomena "Lalo y Lola no valen lo mismo en el aparato escolar" i va ser escrit per Rosa Maria Torres. El text parla bàsicament sobre les diferències entre els nens i nenes que podem trobar a una classe. Desde sempre, s'ha vist als nens i les nenes de manera diferent, esperant segons quines coses de si són noi o noia.

En una part del text parla sobre en Lalo que en realitat es refereix als nois i a la Lola a les nenes. D'ells s'espera actituds més rebels, més actius i atrevits; en canvi, d'elles s'esperen actituds més responsables, calmades i intel·ligents. També se sap que solem associar diferents activitats, assignatures i, fins i tot, professions segons el sexe que es té.

Per poder acabar amb aquest fenònem, s'ha d'educar en igualtat de sexe i condicions, i no deixar-nos portar per els estereotips formats en el passat, estic en contra de que s'etiquetin activitats a un dels sexes, i que si ho fa un del altra sexe, es vegi malament. Qué té de dolent que les noies facin professions de nois? Qué té de de dolent que els nois en facin de noies? ningú ha manat la carrera que volem escollir i per tant, s'ha de deixar que els alumnes triin sense presions dels pares i que escolleixin el que realment volen fer.

Us deixo l'enllaç del text, per si voleu més informació: http://otra-educacion.blogspot.com.es/2010/08/lalo-y-lola-no-valen-lo-mismo-en-el.html

Serveis Educatius Especials

Un dels temes treballats a planificació durant les jornades reinvidicatives, van ser els serveis educatius especials. Vull dir que aquesta classe la vam fer diferent, ja que la vam fer al carrer al costat del metro de Mundet com a mesura reivindicativa. Mentre donàvem la classe, vam tenir la sort de conèixer el Santiago, un home amb deficiència visual que treballa al CREDV.

Tornant a la classe, vam parlar sobre els CREDA, l’EAP,  els CRP, els camps d’aprenentatge i els CREDV. Tots ells són recursos educatius per atendre a les necessitats individuals que poden afectar als alumnes i per a tractar qüestions que no es treballen a classe.

 Els CREDA són els centres de recursos educatius per a deficients auditius. Ells treballen amb alumnes amb dificultats auditives, comunicatives i de llenguatge.  En ell treballen logopedes, psicòlegs, pedagogs i molt mé especialistes. Hi poden haver nens de 0 a 18 anys amb sordesa i les seves famílies, alumnes de 3 a 12 anys amb problemes de llenguatge i comunicatius, professors amb alumnes amb problemes auditius, comunicatius i de llenguatge.


Els EAP són els equips d'assessorament i orientació psicopedagògica. Ells orienten a les escoles per a que puguin actuar de manera correcta a les necessitats individuals dels alumnes. Treballen per comarques.

Els CRP són els centres de recursos pedagògics. Aquests centres ofereixen a les escoles, instituts i centres educatius recursos i eines com material audiovisual per a dinamitzar i utilitzar a les classes.

Els camps d'aprenentatge són com unes cases de colònies on els alumnes poden passar de dos a cinc dies. En ells els alumnes treballen temes que estan relacionats amb la zona on es troba el camp d’aprenentatge. Hi treballen professors que segueixen el currículum oficial per a preparar i desenvolupar les activitats. Es com si fossin unes colònies però els alumnes aprenen.

Els CREDV, el recurs que va tractar el meu grup amb el Santiago, són centres de recursos educatius per a deficients visuals. Treballen amb persones de totes les edats. Els EAP es posen en contacte amb els centres i deriven l’alumne en qüestió. Els centre adapta els continguts del alumnes, ofereix un mestre de suport per a l’alumne i col·labora amb l’alumne i l’escola amb material i eines per a facilitar el  normal desenvolupament de la classe.


Penso que tots aquest recursos són molt importants perquè així podem ajudar a tots els alumnes i adaptar el currículum i els continguts a les seves necessitats, d'aquesta manera s'aconseguirà una educació de qualitat i millorarà en general. Ja que tots els nens i nenes, tinguin la deficiència que tinguin, també tenen dret a ser educats i aprendre com qualsevol altre nen de la seva edat.

Jornades reivindicatives

Durant aquest segon semestre s’ha estat promovent i realitzant un moviment estudiantil per defensar la incorporació de la segona convocatòria per altra banda, també s’ha estat treballant per defensar la no pujada de taxes universitàries al curs següent. Aquest movimentva ser anomenat com a “Jornades reivindicatives”.

Les jornades reivindicatives van estar recolzades per gairebé tots els alumnes del campus Mundet i per molts professors. Durant els últims mesos s’han estat fent dues reunions per dia, en les quals es parlava del funcionament de la reivindicació, es mobilitzava a la gent i es repartien les tasques. Les reivindicacions van estar organitzades per les diferents comissions.

Al començament de les jornades, es feien “passa-classes”. Una acció, portada a terme per alumnes, que consisteix en anar classe per classe convidant a alumnes i professors a abandonar la classe i col·laborar en les jornades. Més tard, es va fers “l’enterrament de la universitat pública”, tots els estudiants anaven vestits de negre i portaven un taüt. Dintre d’aquest taüt, se suposa que estava morta la universitat pública. Dies després es van fer pancartes, samarretes i cartells per a utilitzar a la vaga general d’educació.  Actualment, des de fa un mes, el gimnàs del campus està ocupat per alumnes. Aquests alumnes passen totes les nits al gimnàs.

El grup 7B de primer va decidir recolzar les jornades reivindicatives. Es va parlar i negociar amb els professors una solució per no haver d’anar a classe amb la intenció d’anar a reunions i participar activament en totes les accions. Alguns professors van col·laborar activament, deixant marge a qui volgués participar en les jornades i, alhora, recolzant als alumnes que volien assistir a classe.

Jo, personalment, vaig decidir que no participaria a les jornades reivindicatives. Primer perque penso que les jornades haurien d’haver començat fa molt de temps, no a final de curs. Segon perque jo estic interessada en estudiar i aprovar el curs amb la millor nota que es pugui, sense distraccions i amb dedicació absoluta. Tercer perque em fa por que la meva nota es vegi afectada negativament pel fet de no assistir a classe. I finalment, perquè està molt bé que ens queixem, pero crec que com a estudiants no aconseguirem res.

PER UNA EDUCACIÓ DE QUALITAT!

Són les avaluacions justes?

Hola a tothom! En una de les classes de planificació amb el Martí vam estar parlant sobre les avaluacions dels alumnes, de si aquestes són justes totalment o no, és a dir, si realment s'avalua com s'ha d'avaluar o moltes vegades posem segons quines notes quan són petits.



Jo penso que quan es fa, s'ha d’avaluar-ho tot, inclós l’esforç i el producte obtingut, però també hem de fer saber als alumnes el perquè ha tret segons quina nota i els criteris que hem seguit a l'hora d'avaluar-los, d’aquesta manera tots els alumnes sabran d’ on surt la nota que tenen i podrem comunicar-nos millor amb ells, evitant conflictes.

Una bona manera que els alumnes entenguin lo important que és esforçar-se, és intentar que els alumnes que vagin millor a la classe, ajudin als que tenen problemes per entendre els conceptes, d'aquesta manera, les dos parts, es sentiran realitzades i bé si tots dos treuen una bona nota en un exercici o examen.

Per últim m’agradaria dir que jo estic d’acord amb els grups flexibles d’alumnes, ja que en aquests grups cada alumne pot donar el màxim d’ell mateix i aprendre al seu ritme, ja que hi ha vegades que els alumnes necesiten un altre ritme d'aprenentatge per poder comprendre tot el que se'ls està ensenyant.